Dr. Fu

Cuando Alice se subió a la mesa (Jonathan Lethem). Ed. Mondadori - DeBolsillo. Trad. Cruz Rodríguez Juiz. 202 p.

Es pot estar gelós d’un experiment científic? Actua el principi d’incertesa d’Heisenberg (allò de que l’observador modifica l’observat) quan l’obervador és cec? Sabem relament què ens agrada, què volem? Hi ha algun investigador que estigui bé del cap?
Una novel·la curteta, entretinguda i interessant. Menys divertida que “Huérfanos de Brooklyn” (l’altra que he llegit de l’autor), però igualment recomanable.

—

Jonathan Lethem

Avui m’han donat les notes d’alemany. No hi ha hagut cap sorpresa i m’ha anat força bé, un notable. La resta de gent amb qui més m’he fet, també han passat, i la majoria ens trobarem l’any vinent a segon.

Després hem fet un cafè, i ens hem posat al dia (els que no ens vam veure el dissabte, que vam fer un sopar). Del que hem fet aquests dies i del que pensem fer aquet estiu. Escoltant-los, t’adones que la gent s’ho monta molt bé, la veritat.
I han quedat pendents uns cafès per fer i unes filmoteques per veure un dia d’aquests.

Si explico a algú que he anat a veure (again) Psycho justament el dia en què havia de començar a corregir/escorxar els exàmens que han entregat/perpetrat els alumnes, crec que es pot espantar una mica. Però ha estat una simple casualitat, creieu-me!
Haig de dir que ha estat una bona idea, i que ha compensat el mal matí, fent que aquest dilluns hagi estat, finalment, un bon dia.

Pel·lícules com aquesta són les que fan que la vida valgui la pena! Què gran!

—

Per arrodonir-ho, al sortir de la sala i de camí cap a casa, m’he posat a escoltar “Schizophrenia” dels Sonic Youth!

Avui era l’examen de l’assignatura, i he hagut d’anar a vigilar que la gent no es copiï massa.

Quin avorriment! Tres hores perdudes, de peu, sense res de bo a fer… I a més sempre hi ha els que apuren fins a l’últim minut!

Ara toca corregir. Buff!