L’àguila de dos caps (Jean Cocteau). Ed. del Mall. Trad. Guillem-Jordi Graells. 103 p.
Ja que gairebé no vaig al teatre, haig de compensar-ho llegint-ne. Aquesta en concret me la va deixar el Sr. Andit. I ha demostrat un altre cop el seu bon criteri: m’ha agradat molt.
Els dos personatges principals són una reina vídua, que no ha mostrat la seva cara a ningú des de la mort del rei, i un poeta anarquista que vol matar-la. També hi ha alguns membres de la cort, més o menys fidels a la reina.
Hi ha elements d’intriga política, traicions, enganys. Molt entretingut.
[I ara, informació que potser no vols saber si tens pensat llegir l'obra]
La trama va donant voltes i més voltes, hi ha enganys sobre enganys, fins que al final gairebé perd el sentit. L’Andit va comentar que es burla de les típiques històries que fan això mateix, però que s’ho prenen seriosament. O com a mínim això vaig entendre 
El que sí que va de debó és el conflicte que neix a l’anarquista quan, davant la reina, perd la decisió i l’empenta per al regicidi que la distància li havia donat. Amor-odi. Em sacrifico jo-no, em sacrifico jo.
Post a Comment