- Candido o Un somni a Sicília (Leonardo Sciascia). Ed. 62. Trad. Nieves Nueno Cobas. 135 p.
- Cándido. Micromegas. Zadig. (Voltaire). Ed. Cátedra. Trad. Diego, Elena. 288 p.
Vaig agafar el primer dels llibres de la biblioteca perquè el que he llegit del Sciascia m’ha agradat, i no tinc res seu per casa pendent de llegir. Un llibre on el nom ja descriu el protagonista, i precisament aquesta manera de ser serveix per deixar a descobert les mentides, els compromisos, els enganys i autoenganys, les excuses que mantenen en peu la societat siciliana i italiana de l’època… i qui més rep és el Partit Comunista, incapaç de veure les seves contradiccions. Sciascia havia anat a les llistes del PCI com a independent.
Després de llegir-lo, i sabent que estava inspirat en el llibre de Voltaire del mateix títol, vaig comprovar que també el tenien disponible a la biblioteca i també va caure.
Potser és que les disputes filosòfiques que van motivar l’escriptura em queden molt lluny, potser una predisposició favorable a Sciascia m’ha influit, però el cas és que l’original m’ha interessat moltíssim menys que l’imitador. Repetitiu, avorrit… De fet, vaig passar de llegir els altres dos relats del llibre, no vaig tenir valor.
Post a Comment