Tesi, tesi, tesi, tesi…
{ Monthly Archives }
Segons la web de ritmes, l’Sputnik té previst emetre la sèrie de documentals The Blues al setembre. El productor és l’oncle Marty (per això escric aquesta entrada 
), i hi ha capítols dirigits per ell mateix, Clint Eastwood o Wim Wenders.
El viatge a Benicàssim va tenir un pròleg que semblava haver sortir de les pàgines d’”El Procés”.
Vaig comprar el bitllet d’anada per internet. Com que era la primera compra que els feia, m’obligaven a passar per les guixetes a recollir-lo.
Quan vam decidir el tren de tornada que volíem agafar, no ens deixava comprar-lo perquè teníem encara pendent de recollir la primera compra. No obstant, ens deixava reservar-lo, que és el que vaig fer.
El dia següent vaig anar a Sants a recollir els bitllets. Per a que t’atenguin a les guixetes has d’agafar número i fer prop d’una hora de cua. Per sort, el Sr. Gnobo em va agafar un número per a mi i només vaig haver d’esperar uns 25 minuts.
El cas és que, per a recollir la reserva i convertir-la en un bitllet real, tens l’opció de fer servir uns terminals amb pantalla tàctil que estan davant les guixetes. Funcionaven menys de la meitat, símptoma de que no són de fiar, al què malauradament no vaig fer cas.
Provo un terminal, però a l’introduir el meu codi de reserva, no el reconeix. Torno a provar, amb el mateix resultat.
Així que decideixo provar un altre terminal, i aquest sí que em reconeix la reserva. Tot sembla anar perfecte, fins que arriba el moment d’introduir la tarja i fer el pagament… Llavors el terminal decideix mostrar-me el missatge d’error: La transacció s’està realitzant en un altre terminal. Vaja, resulta que el terminal que no em reconeixia la reserva sembla que sí que la reconeixia, però que li feia cosa dir-m’ho.
Passo al primer terminal, i ara em diu com a missatge: La transació s’està realitzant en un altre terminal. Em començo a posar nerviós. Torno al segon terminal i em soprén amb un missatge diferent: El bitllet està pendent d’imprimir. Ja ho sé que està pendent, cabrones! Precisament és el que vull fer!
Parlo amb un treballador que en principi està allà per ajudar amb la gent amb els terminals. Li ensenyo el que passa i em diu que vagi a les guixetes. Ok, total, hi haig d’anar igualment.
Quan arriba el meu torn, després de recollir el bitllet d’anada sense problemes, li dic a la dona el que em passa i em diu que ella no pot fer res, que torni a provar als terminals o que vagi a informació al client. Li insisteixo però res, diu que no em pot imprimir el bitllet.
Faig una prova ràpida i infructuosa als terminals, però res. Així que vaig a informació al client. Haig de fer cua, però tampoc molta, uns 10 minuts. I llavors em trobo amb que l’encarregat d’informar-me em tracta d’impacient (em diu que esperi 5 minuts a tornar a provar al terminal, quan fa més de mitja hora que dono voltes com un idiota), de mentider (parla amb el treballador dels terminals i, com aquest no recorda haver parlat amb mi, em diu que jo no he parlat amb ell), i l’únic que es capaç de dir-me és que vaig als terminals a provar sort un altre cop i parli amb el paio d’allà. I si no funciona, què? La mateixa resposta, tractant-me de tonto. Marxo crispat.
Evidentment els terminals segueixen en el mateix bucle estúpid. I torno a parlar amb l’encarregat (que sí recorda haver parlat amb mi) i, oh! quina sorpresa! em dóna com a solució anar a les guixetes! Un cop li faig entendre que ja hi he anat i no ha servit de res, ve amb mi i anem a parlar amb la mateixa dona que m’ha atès abans. Parla amb ella, la dona va a parlar amb algú de dins, i el dels terminals em diu que va als terminals, que si el necessitem el vaig a buscar.
Torna la dona de la guixeta i continua atenent a una senyora que hi havia a la cua. Quan acaba, em mira i em diu: el meu cap t’ha anat a buscar als terminals, però no hi eres i s’ha marxat. Sóc incapaç de dir res. Com havia de saver jo que havia d’estar als terminals? No m’ha vist que estava allà esperant? Misteris de la Renfe.
Sorpenentment, i quan ja pensava que em tocava fer una nova ronda i passar per atenció al client, em diu ara sí pot imprimir-me el bitllet. Gairebé em tremolen les mans de l’emoció quan tinc el bitllet en el meu poder. El que ha costat aconseguir-lo.
Total, per a que després perdéssim el tren de tornada. Però això és una altra història i no va ser per culpa de la Renfe.
Mare meva, quin freakada!
La canciçon de Chtulhu
Yo puedo invocarlo… ¡puedes invocarlo tú! 
Contra la guerra d’Israel: continuem mobilitzant-nos
Concentracions cada dijous
Propera convocatòria: dj 3 d’agost, 20h
Plaça Sant Jaume