Dr. Fu

Les mans tacades de guix, un altre cop, per marcar que avui han començat les classes.

Preguntes que et fan a l’acabar l’hora, que et fan somriure, que mostren com de perduts estan a l’arribar. Quins paios!

I començar a preparar materials, dintre de res corregir…

Ha començat el curs! Hop!

La xarxa de transport públic de Berlin em va impressionar. Amb una simple mirada al mapa ja es veu que és força extensa. Hi ha els U-Bahn (metro), els S-Bahn (una espècie de tren elevat), Tram i bus (que no surt al mapa).

Pots comprar una tarja que permet fer un nombre ilimitat de viatges en qualsevol d’aquests mitjans durant un dia (fins les 3 de la matinada, crec). La gràcia és que n’hi ha per a grups petits (fins a 5 persones), que costava 15 euros. Com que nosaltres erem justament 5, ens sortia a 3 euros per persona. Tot i això, en general sembla que és més car que a Barcelona.

El que és curiós és veure com confien en que la gent validarà el tíquet: no hi ha barreres de cap tipus. Simplement se suposa que aniràs a la màquina i validaràs el bitllet. També s’ha de dir que, segons van comentar, passen força revisors. Nosaltres només vam trobar-nos una, justament a l´últim viatge, cap a l’aeroport.
Una idea que m’agradaria que implementessin a Barcelona és, a les estacions amb diverses línies, indicar els temps per al proper tren de totes les línies. Així pots saber si val la pena córrer o no.

Segons he pogut veure, les pel·lícules d’Otto Preminger tenen un element en comú: hi ha tot de coses absolutament aleatòries, que no tenen cap sentit.

Tot i això, The Man with the Golden Arm està bastant bé. Whirlpool en canvi no em va convénver. I el que més em va agradar de River of no return és que surtia la Marilyn Monroe.

Si puc, veuré Laura un dia d’aquests.

A l’agost només he anat a veure pel·lis als Méliès (encara em queda una entrada per gastar… segurament ho faré a La edad de la inocencia la propera setmana) i Tiempo de valientes, una pel·lícula argentina molt entretinguda.
Ara torna la filmo després de les vacances, amb un cicle sobre el director Otto Preminger. La pena és que sigui molt curt (fins el dia 13) i amb la majoria de pel·lícules només en una única projecció.

Encara no m’he mirat a fons el programa, però d’entrada aniré avui a veure River of no return a les 20:30, amb el Robert mitchum i la Marilyn Monroe, i demà a The Man with the Golden Arm (20:00).

A més, dilluns 11 comença el cicle Goya, també a la filmo. S’haurà d’estar atent.

I, tot i que encara queda un mes, també s’ha de tenir un ull pendent de Sitges. He vist ja coses que m’atreuen. A veure si aquest any aconsegueixo, per fi, anar-hi.