{ Monthly Archives }
Març 2007
Lust for life
Eps. Continuo viu, encara que no escrigui res. Massa enfeinat. És a dir, l’excusa barata de sempre, ja que sí he tingut temps per anar al cinema (poc), llegir (molt poc) i sortir de festa (tot el que he pogut). Però bé, passo massa hores amb l’ordinador i quan arribo a casa per la nit no em ve de gust posar-me a teclejar més.
Avui escric al despatx, després de posar-me al dia en bona part de les correccions pendents de pràctiques i proves que tenia i a mig revisar un document que hem de publicar aviat (i amb un parell de documents que també s’han de preparar esperant-me). I amb una reunió de doctorat dimecres que hauria de tenir ja més preparada…
Total, per dir què? Doncs per exemple que m’he comprat les entrades pel Summercase. Així que de moment ja vaig segur a aquest i al Primavera. Tinc moltes ganes d’anar a tots dos, hi ha molts grups que vull veure. Per cert, al Sonar vindran els Beastie Boys! A veure què faig… Suposo que si toca algú més que m’agradi aquell dia acabaré anant. Algú ha dit Rockefeller? 
També puc dir que em va agradar molt la pel·lícula del Goundry (The science of sleep). Encara està en cartellera, no us la perdeu. Aquest cap de setmana han estrenat “El jefe de todo esto”, una comèdia (!) del Lars Von Trier. Veurem què tal. I a la filmo fan coses, clar. Demà “Sed de mal” de l’Orson Welles. I la setmana que ve posen algunes del Billy Wilder.
També he llegit, he comentat més amunt. Bukowski, principalment. Ara estic amb “Escrutaba la locura en busca de la palabra, el verso, la ruta”, i també amb un Camilleri, “El miedo de Montalbano”. Aquest no em durarà gaire, suposo… Tocarà un Chesterton llavors, segurament.
Ja n’hi ha prou! A currar!
De compres
Acabé la copa y luego me bebí lo que quedaba de la botella. Estaba en Playa del Rey. Me desnudé, dejando mi ropa en un montón descuidado sobre el sofá. Nunca había sido un elegante. Mis camisas estaban todas gastadas y deshilachadas, viejas de cinco o seis años, pasadas de moda. Lo mismo ocurría con mis pantalones. Odiaba las tiendas de ropa, odiaba a los empleados, actuaban como seres superiores, parecía que conocieran el secreto de la vida, tenían confidencias que yo desconocía. Mis zapatos estaban siempre viejos y rotos, también me disgustaban las zapaterías. Nunca compraba nada hasta que no tenía más remedio que sustituirlo, y eso incluía los automóviles. No era una cuestión de ahorro, simplemente no podía aguantar la idea de ser un comprador necesitando un vendedor, un vendedor siempre tan guapo, sabio y superior. Aparte, te robaba tiempo, tiempo que podías utilizar haraganeando o bebiendo.
—
Charles Bukowski, “Mujeres”. Trad. Jorge Berlanga.
I’m Tellin’ Y’all It’s a Sabotage
No puc evitar-ho. És veure aquesta notícia, i la cançó comença a sonar automàticament al meu cap.
Gran cançó, gran videoclip!
—
I Can’t Stand It I Know You Planned It
But I’m Gonna Set It Straight, This Watergate
I Can’t Stand Rocking When I’m In Here
Because Your Crystal Bal Ain’t So Crystal Clear
So While You Sit Backand Wonder Why
I Got This Fucking Thorn In My Side
Oh My, It’s A Mirage
I’m Tellin’ Y’all It’s a Sabotage
So Listen Up ‘Cause You Can’t Say Nothin’
You’ll Shut Me Dow With A Push Of Your Button?
But I’m Out And I’m Gone
I’ll Tell You Now I Keep It On And On
‘Cause What You See You Might Not Get
And We Can Bet So Don’t You Get Souped Yet
You’re Scheming On A Thing That’s A Mirage
I’m Trying To Tell You Now It’s Sabotage
Why; Our Backs Are Now Against The Wall
Listen All Of Y’all It’s A Sabotage
I Can’t Stand It, I Know You Planned It
But I’m Gonna Set It Straight This Watergate
I Can’t Stand Rockin’ When I’m In This Place
Because I Feel Disgrace Because You’re All In My Face
But Make No Mistakes And Switch Up My Channel
I’m Buddy Rich When I Fly Off The Handle
What Could It Be, It’s A Miracle
You’re Scheming On A Thing; That’s Sabotage