Jo crec que a la pel·lícula hi ha dos protagonistes, l’escriptor i l’espia.

No és que no m’agradi el devenir de l’espia, és simplement que no m’encaixa amb l’escena inicial. Si aquesta escena no hi fos, no tindria cap queixa.

L’escriptor fred, sense sentiments? No hem vist la mateixa peli!

De tota manera, a mi si se’m fa creïble. Tens un personatge en plena crisi de valors, que veu com tot allò en que creu no val un duro. Si ja tenia crisi o no tenia al començar la peli, tan fa. El conflicte que ens mostren a pantalla, accentua aquesta crisi, sigui com sigui o la finalitza, si ho vols mirar així.

A part, està molt bé veure com un personatge fred i calculador com se suposa que és, acaba per mimetitzar els sentiments que l’escriptor (tio cutre) no és capaç de tenir. Qui és més fred?

Chapeau, un guió rodó, una història molt ben explicada, cinema clàssic en la seva màxima expressió.

I estic d’acord, és molt bona.

Avís per a turistes: Parlo de detalls de la peli que no vols saber si encara no l’has vist.

El tema és que no m’acabo de creure que el paio fred del principi, que aplica i justifica la tortura als enemics interns del sistema, resulta que ara, de sobte, decideixi encobrir les accions subversives de l’escriptor. Què el fa canviar? El llibre de Brecht?

O és el veure com les seves investigacions en realitat només serveixen per beneficiar al trepa del seu jefe i no al socialisme? Aquest podria ser un motiu creïble, però tal com em presenten al personatge, em dóna la sensació de que ell ja és conscient de les limitacions del sistema i les seves desviacions. Així que no li vindria de nou…

Pues el que no et deu convèncer deu ser l’espia, que és al cap i a la fi, l’unic que evoluciona (o que ho fa significativament) i a mi em convenç sobradament.. parlem-ne que es gratis!