Maig 2007

feina, feina, feina, primavera, feina

Estic molt enfeinat aquests dies. Preparar enunciats d’exàmens costa. I es va apropant la data de l’examen… :s

Aquest dimarts vaig acabar segon d’alemany. Al final no m’ha anat tan malament com em pensava, i l’any que ve (se suposa) faré tercer. Això sí, molt em temo que caldrà currar-m’ho una mica més per poder passar… A veure si trobo el temps..

També he agafat per primer cop el Bicing. Va bé. :)

I avui (per fi!) comença el Primavera Sound. Iupi! :D

Comments (1)

Permalink

Eleccions

Avui prefereixo votar inútilment que votar a uns inútils.

Comments (0)

Permalink

Un mite del folk

 Since forming in the many art houses of Nou Barris, Canturri rose to the top of the folk scene in 2007 with their debut album, Canturri Fried Chicken. The band’s latest album, Poca feina, juxtaposes Alex Canturri’s insightful melodies with simple finger-picked guitar to produce undeniably gorgeous music. With standout tracks like “Cap allà, cap a monja,” dominating radio airwaves far and wide, Canturri is an essential addition to any music lover’s library.

:D

Band Bio Generator (trobat al Emperador de los helados).


Comments (0)

Permalink

Amb bon peu

Algunes recomanacions per a començar el dia amb una mica d’humor quan poseu en marxa l’ordinador:

Primer, Liniers, historietista argentí que publica a La Nación la tira Macanudo. M’encanta! Es recopila al blog autoliniers i cada dia hi ha una nova dosi! Hi ha també un parell de llibres, que suposo que em compraré algun dia d’aquests.  També penja coses esporàdicament a aquest altre blog.

Segon, Mauro Entrialgo. Un clàssic del TMEO, del Jueves, del Víbora. Una bèstia que ara s’ha venut al millor postor, en concret El País. Però continua en plena forma. Dilluns, dimecres i divendres actualitza Interneteo y Aparatuquis, amb temàtica que podeu deduir pel nom del blog. A més, aquestes setmanes publica una sèrie sobre les eleccions. El de la Llei d’Hondt és el meu favorit. :P  En paper té molta cosa publicada, però destaco els “Ángel Sefija” (ironia aplicada al dia a dia) i “Herminio Bolaextra” (molt més passat de voltes).

Tercer, Efe. Publica Perdiendo El Tiempo. Està a un altre nivel, molt per sota dels altres dos, però a mi em fa gràcia. El contrast de la tira amb el text el fa especial i digne de menció. Crec que no té res publicat en paper.

De moment, teniu prou. Si us agraden les recomanacions i us porteu bé, ja us passaré algun enllaç més. ;)

Comments (1)

Permalink