Un milió d’euros, un helicòpter?
-¡Han secuestrado el jueves!
-¡Dadles lo que pidan! ¿Un millón de euros? ¿Un helicóptero?
Aquest dimecres, tots a comprar-la.
{ Monthly Archives }
Juliol 2007
El cavaller i la mort
El caballero y la muerte és un dels últims llibres que va escriure Leonardo Sciascia abans de morir. I tota l’obra està marcada per la malaltia i la mort, pel dolor del protagonista, Vice, per Vicecomisari, que sap que li queda poc temps. Per això es permet anar una mica per lliure en el cas que té a les mans. Un cas no gaire complicat que neix amb la mort d’un advocat reivindicada per un grup anomenat Els fills del 89.
Un llibre curtíssim, unes 100 pàgines, que es llegeix en un no res. En el meu cas, un dia, ahir. Però no per breu deixa d’implicar-te emocionalment amb el protagonista. I la simplicitat del cas porta a una visió clarificadora de la societat on passa, on els personatges tenen noms representatius com Jefe (de la policia), Presidente (empresari) o Gran Periodista. No sé si Sciascia estava pensant en algú determinat (i si la gent sabia perfectament a qui es referia), però pensant en algú que encaixi en aquests perfils (no costa gaire), el llibre funciona perfectament.
El títol del llibre fa referència a aquest gravat de Dürer.
Vida i opinions
Vida y opiniones del caballero Tristam Shandy és un llibre… peculiar. Es presenta com una autobiografia, però com que es pren molt seriosament la feina de posar en context, perquè puguem entendre’l bé, i donada una exagerada tendència a divagar i a explorar les inevitables associacions d’idees que li venen al cap quan intenta explicar la seva vida, resulta que en comptes d’avançar feina, retrocedeix. I és que triga 300 pàgines, els primers 5 volums, en passar del dia del seu naixement! I no pot faltar un capítol reflexionant sobre que ara li queden molts més dies per explicar que al principi, donat que ha trigat 3 anys a explicar un únic dia. 
En realitat, clar, en cap moment hi havia la intenció de fer una biografia, el que importava era tota la resta. Metaliteratura, jocs tipogràfics, pàgines en blanc, en negre i de marbre, molt sentit de l’humor i dobles sentits entre picants i pornogràfics… sorprenents donat que l’escriptor, Lawrence Sterne, era un cura (protestant). I que van escandalitzar a la gent benpensant de la seva època (en realitat malpensant, clar), i que en general no va agradar a la crítica. Clar que, aprofitant que els diferents volums es van anar publicant al llarg d’uns quants anys, l’autor es va permetre introduir dins de l’obra respostes i retrets a la crítica d’aquella mateixa obra!
Un llibre molt recomanable. Per cert, sempre s’ha dit que era inadaptable al cinema, per la seva estructura, per no tenir trama sinó basar-se en l’autoreferència constant i en les digressions. Però jo vaig arribar a aquest llibre després de veure l’adaptació que va fer el sr. Winterbottom, on captura perfectament l’esperit del llibre i, realment, el que fa és una inadaptació. La millor inadaptació de la història del cinema. 
Platja i gominoles
He anat ja tres cops a la platja aquest any! Sembla que es batran rècords…
Avui m’ha tocat renovar dni i fer-me passaport, i mentre estava fent-lo, un dels paios que treballava allà ha passat per la taula i li ha donat unes gominoles a la noia que m’atenia. I ja de pas, m’ha donat una a mi. 
