Dr. Fu

Entre altres coses, llegir un Bukowski i copiar algun fragment aquí. Bé, en aquest cas, un parell.

-No tengo fuego, señor.
Kasemeyer apretó un botón que había sobre su mesa. Se abrió la puerta y entró el tipo grande.
-Percy -dijo Kasemayer al tipo grande-, enciende a este hombre.
-¿A él o al puro, señor Kasemayer?
-De momento, sólo el puro.
—
Creen que si los escritores sufren serán mucho mejores. Eso es pura mierda. El sufrimiento es exactamente igual que cualquier otra cosa: si te dan demasiado, al cabo de un tiempo puedes hundirte. Es el intento de escapar del sufrimiento lo que crea grandes escritores: te sientes tan bien que haces que los lectores se sientan bien.
—
Hijo de Satanás, Chales Bukowski, trad. Cecilia Ceriani i Txaro Santoro.

És curiós, tinc aquest llibre, el vaig comprar de segona mà junt amb 3 o 4 llibres més del mateix’autor… i el vaig deixar aquell mateix dia. I un cop ja m’havia llegit tots els que havia comprat (i un parell de Bukowskis que m’he comprat després, tot i que no de segona mà), me l’he acabat llegint gràcies al Ronaldo, que me l’ha deixat.

PS: Sí, ja tinc un altre esperant-me, aquest cop una novel·la, Hollywood, i no un recull de relats. I quan me l’acabi, m’agafaré una biografia seva que he vist a la biblioteca. Non-stop.