L’any passat no vaig anar a la platja de la Barceloneta fins l’agost. I fins poc abans no havia trepitjat cap platja, fins a Benicàssim, on era imprescindible per sobreviure.
Aquest 2007 m’he avançat un mes, i ja ahir vaig anar-hi una estona, per la tarda. Primer prenent el sol, llegint el Tristam Shandy (boníssim) i mig escoltant al grupet d’alemanyes que tenia al costat, a veure si entenia algo (només alguna que altra paraula). Després, a l’aigua a refrescar-me. La temperatura era realment ideal. Tornaré. 
Post a Comment