Hi ha paraules que haurien d’existir. Perquè sonen bé, perquè són útils o, simplement, perquè molen.
En castellà, per exemple, al pèl que té la pell del préssec podríem dir-li pelocotón. 
Sí, probablement no es faria servir gaire, però sona tan bé que no sé com no està als diccionaris. A més, segur que així algun dia un periodista tindria un lapsus i parlaria del pelocotón de fusilamiento. O del ciclista que va escapar del pelocotón. 
Eli | 30-Jul-07 at 12:41 pm | Permalink
avui el nen a qui faig classes de repàs ha dit: “verdidad” = verdad + realidad
i ves per on he pensat en aquesta entrada del blog
Dr. Fu | 30-Jul-07 at 3:07 pm | Permalink
Jajajaj…
Avui ha sortit la paraula ofiscina, mescla d’oficina i piscina.