El caballero y la muerte és un dels últims llibres que va escriure Leonardo Sciascia abans de morir. I tota l’obra està marcada per la malaltia i la mort, pel dolor del protagonista, Vice, per Vicecomisari, que sap que li queda poc temps. Per això es permet anar una mica per lliure en el cas que té a les mans. Un cas no gaire complicat que neix amb la mort d’un advocat reivindicada per un grup anomenat Els fills del 89.
Un llibre curtíssim, unes 100 pàgines, que es llegeix en un no res. En el meu cas, un dia, ahir. Però no per breu deixa d’implicar-te emocionalment amb el protagonista. I la simplicitat del cas porta a una visió clarificadora de la societat on passa, on els personatges tenen noms representatius com Jefe (de la policia), Presidente (empresari) o Gran Periodista. No sé si Sciascia estava pensant en algú determinat (i si la gent sabia perfectament a qui es referia), però pensant en algú que encaixi en aquests perfils (no costa gaire), el llibre funciona perfectament.
El títol del llibre fa referència a aquest gravat de Dürer.
Post a Comment