Dr. Fu

Sí, contar ovelles i no comptar-les, que es tracta de Las ovejas de Glennkill (Leonie Swann), llibre de gènere negre. Més concretament, d’ovella negra. Perdó, no m’he pogut resistir.

Un ramat d’ovelles es troba un matí amb què el seu pastor ha estat assassinat. Ha aparegut al costat de la caravana, amb una pala clavada al pit.

Com que el seu amo les tractava prou bé, decideixen esbrinar qui ha estat l’assassí. I gràcies a que tenen la sort de comptar amb l’ovella més llesta de tot Glennkill, poden anar més enllà de la resposta més simple, la que donaria d’entrada qualsevol ovella: que l’ha matat la pala.

La recerca les obligarà a observar i estudiar els humans i el seu comportament… tot des del punt de vista de les ovelles, clar, que és la gràcia del llibre.

Entretingut, té bons moments i et fa riure… res més, però a vegades això ja és prou, quan toca un llibre per passar l’estona i no per trencar-te el cap.

Avui us porto dues cançons pel preu d’una. Dues cançons completament diferents, però amb el mateix títol, “Steady as she goes”.

La primera dels Racounteurs, la banda del Jack White quan no té prou amb que l’acompanyi la bateria de la Meg. (Aneu a la web, que té tela… )

La segona dels Shellac, la banda del Steve Albini quan no té prou amb produir discos sinó que vol tocar. Haig d’avisar de dues coses: que aquesta versió no és la que apareix al seu últim disc (Excellent Italian Greyhound, acabat de sortir del forn) i que hi ha un desfase entre la imatge i el so del vídeo… és el millor que he trobat, i serveix per fer-se una idea de com sonen.

L’any passat no vaig anar a la platja de la Barceloneta fins l’agost. I fins poc abans no havia trepitjat cap platja, fins a Benicàssim, on era imprescindible per sobreviure.

Aquest 2007 m’he avançat un mes, i ja ahir vaig anar-hi una estona, per la tarda. Primer prenent el sol, llegint el Tristam Shandy (boníssim) i mig escoltant al grupet d’alemanyes que tenia al costat, a veure si entenia algo (només alguna que altra paraula). Després, a l’aigua a refrescar-me. La temperatura era realment ideal. Tornaré.

I jo vaig i no m’entero, i em dedico a mirar el paio de la barba.

El concert va estar bastant bé. Va, us deixo un vídeo perquè, si no els coneixeu, veieu com sonen.