Dr. Fu

There’s nothing to do so you just stay in bed, (oh poor thing). Why live in the world when you can live in your head? And you can go out late from Monday till Saturday turns into Sunday and now you’re here at Monday so we can do it all over again. And you go aah ah ah, (etc.) I want a refund. I want a light. I want a reason to make it thru the night. Alright. And so you finally left school, so now what are you going to do? Now you’re so grown up, yeah you’re oh so mature. Going out late from Monday, chuck up in the street on Sunday, you don’t want to live till Monday and have to do it all again. And you go aah ah ah (etc.) I want a refund. I want a light. I want a reason for all this night after night after night after night. Oh I know that it’s stupid but I just can’t seem to spend a night at home ‘cos my friends left town and I’m here all alone. Oh yeah they say the past must die for the future to be born, in that case die little mother. Stomach in. Chest out. On your marks. Get set. Go. Now, now that you’re free, what are you going to be? And who are you going to see? And where, where will you go and how will you know you didn’t get it all wrong? Is this the light of a new day dawning? A future bright that you can walk in? No it’s just another Monday morning. Do it all over again oh baby. La la la la la la (etc.) Do do, do do do do (etc.)

Pulp – Monday morning.

Entre altres coses, llegir un Bukowski i copiar algun fragment aquí. Bé, en aquest cas, un parell.

-No tengo fuego, señor.
Kasemeyer apretó un botón que había sobre su mesa. Se abrió la puerta y entró el tipo grande.
-Percy -dijo Kasemayer al tipo grande-, enciende a este hombre.
-¿A él o al puro, señor Kasemayer?
-De momento, sólo el puro.
—
Creen que si los escritores sufren serán mucho mejores. Eso es pura mierda. El sufrimiento es exactamente igual que cualquier otra cosa: si te dan demasiado, al cabo de un tiempo puedes hundirte. Es el intento de escapar del sufrimiento lo que crea grandes escritores: te sientes tan bien que haces que los lectores se sientan bien.
—
Hijo de Satanás, Chales Bukowski, trad. Cecilia Ceriani i Txaro Santoro.

És curiós, tinc aquest llibre, el vaig comprar de segona mà junt amb 3 o 4 llibres més del mateix’autor… i el vaig deixar aquell mateix dia. I un cop ja m’havia llegit tots els que havia comprat (i un parell de Bukowskis que m’he comprat després, tot i que no de segona mà), me l’he acabat llegint gràcies al Ronaldo, que me l’ha deixat.

PS: Sí, ja tinc un altre esperant-me, aquest cop una novel·la, Hollywood, i no un recull de relats. I quan me l’acabi, m’agafaré una biografia seva que he vist a la biblioteca. Non-stop.