Agost 2007

La alegría de la huerta

Estic llegint Breviario de podredumbre, de E.M. Cioran. És el llibre més fosc i depriment que ha passat mai per les meves mans. Em sembla que es considerar com un llibre d’antiajuda.

Bé, si es té compte que si no ens mata ens fa més forts, podríem inventar el joc de la lectura russa, que consistiria en llegir un bona dosi de Cioran, Burroughs, Houellebecq i altres tarats depriments per l’estil, i no tallar-te les venes. Si sobrevius, ja et pot enviar la vida el que sigui que tu com si res… :P

Un petit exemple de com és el llibre:

Equilibrio del mundo

La simetría aparente de las alegrías y de las penas, no emana en absoluto de su distribución equitativa: es debida a la injusticia que golpea a ciertos individuos y los obliga así a compensar con su aplastamiento la despreocupación de los otros. Sufrir las consecuencias de sus actos o ser preservado de ellas, tal es la suerte de los hombres. Esta discriminación se efectúa sin ningún criterio: es una fatalidad, un reparto absurdo, una selección caprichosa. Nadie puede escapar de la condena a la felicidad o a la desdicha, ni escapar de la sentencia nativa del tribunal funambulesco cuya decisión se extiende entre el espermatozoide y la tumba.

Los hay que pagan todas sus alegrías, que expían todos sus placeres, que tienen que rendir cuentas de todos sus olvidos: no serán jamás deudores de un solo instante de felicidad. Mil amarguras han coronado para ellos un estremecimiento de placer como si no tuvieran derecho a las dulzuras admitidas, como si sus abandonos pusieran en peligro el equilibrio bestial del mundo… ¿Fueron felices en medio de un paisaje?, lo lamentarán en inminentes pesares; ¿estuvieron orgullosos de sus proyectos y de sus sueños?, se despertarán pronto, como de una utopía, corregidos por sufrimientos demasiado positivos.

Así hay sacrificados que pagan la inconsciencia de los otros, que expían no solamente su propia felicidad, sino también la de desconocidos. El equilibrio se restablece de esta manera; la proporción de las alegrías y de las penas se hace armoniosa. Si un oscuro destino universal ha decretado que tú pertenecerás al grupo de las víctimas, marcharás a lo largo de tus días pisoteando la pizca de paraíso que escondías dentro de ti, y el poco ímpetu que apuntaba en tus miradas y en tus sueños se emporcará ante la impureza del tiempo, de la materia y de los hombres. Como pedestal tendrás un muladar y como tribuna unos pertrechos de tortura. No serás digno más que de una gloria leprosa y de una corona de baba. ¿Intentar avanzar junto a esos a quienes todo es debido, para quienes todos los caminos son libres? Pero el polvo y la misma ceniza se erguirán para atajarte los escapes del tiempo y las salidas del sueño. Sea cual fuere la dirección en que te encamines, tus pasos se enlodarán, tus voces no clamarán más que los himnos del fango y sobre tu cabeza inclinada hacia el corazón, donde sólo habita la piedad por ti mismo, pasará apenas el hálito de los bienaventurados, juguetes benditos de una ironía sin nombre, y tan poco culpables como tú mismo.

Comments (2)

Permalink

It’s not the real thing…

Últimament he estat escoltant el darrer disc que van treure els Pulp, We Love Life. I quan després he anat a veure el vídeo de Bad Cover Version, una de les cançons que més m’agraden del disc, m’he trobat amb aquesta meravella. S’ha convertit en el meu videoclip favorit, desbancant el de Sabotage dels Beastie Boys.

M’encanta! :D

Extra: Info infinita sobre Pulp.

Comments (0)

Permalink

Bucarest dia 1: caos i… Siga ese taxi!

El primer dia a Bucarest no ha estat massa satisfactori… Per comenc,ar (no tinc c trencada en aquest teclat), no va el tren a l’aeroport i hem d’agafar el bus. Despr’es (no, tampoc trobo els accents) vam haver d’esperar una bona estona al bar de l’aeroport perqu`e l’avi’o va sortir amb retard d’una hora. No em van deixar passar el sab’o.

L’avi’o no era cap meravella, per`o ens va portar sense problemes. Els pilots van dir per megafonia que van haver de pujar-se ells mateixos les maletes… :|

Un cop a Bucarest hav’iem d’agafar bus+tram per arribar a l’alberg, per`o acabem fent bus+caminar, perqu`e havien amagat les parades del tram i la freq”u`encia era horrible.

I l’alberg resulta que ‘es un caos total, ens posen en una habitaci’o de 10 persones (aix`o ja ho sab’iem), per`o als llits que ens han assignat hi ha gent, o maletes al costat! Jo encara tinc una maleta al costat del meu llit, i ja m’imaginava que a mitja nit vindria un paio i m’axafaria…. :s

Va haver una falsa alarma ahir, per`o al final s’i que hi ha aigua calenta (aquest mat’i, fa un moment, he pogut comprovar-ho). Ahir no hi havia llum a l’habitaci’o.

Entre el retard de l’avi’o i el canvi dhora (una m’es) era ja tard, i vam anar a sopar a un restaurant `arab que hi ha al costat de l’alberg, i tot i el mal gust musical, que tenien l’aire acondicionat al m`axim i que no venien res amb alcohol (per mi no ‘es problema, clar, per`o pels altres s’i), haig de dir que vam sopar molt, barat i b’e, tot i que encara no s’e qu`e era bona part del que ens van portar. :P

Per no tornar d’hora a l’alberg i deprimir-nos, vol’iem anar a algun bar per la zona a prendre algo en plan tranquil. Per`o a recepci’o ens van dir que no, que all`a no hi havia res i que hav’iem d’anar al Fire Club, que estava molt b’e, era barat i ens agradaria la m’usica (Sergi va donar com a refer`encia Depeche Mode). D’acord., hi anem. Hav’iem d’agafar 2 taxis, i quan vam entrar Diego, Sergi i jo al nostre, resulta que el paio no coneixia ni el lloc ni el carrer (segurament ho feia veure, perqu`e ‘es tope c’entric)…. aix’i que quan veiem que el taxi del Gerard i l’Alex marxa li comencem a dir la frase aquesta t’ipica de les pel.l’icules i que mai hagu’es pensat que diria: Segueixi aquell taxi! :D

Al final resulta que al Fire Club els cambrers s’on  ultra-bordes (entre altres coses dient que tancaven, no ens van voler servir una segona ronda, quan feia menys d’un minut que havien servit a un d’una altra taula) i que en comptes de m’usica tenien una tele amb un Making of d’un videoclip de la Britney Spears… Aix’i que no vam estar molta estona. Com que feia mandra tornar tan r`apid (i sabia greu pagar el taxi per aix`o), vam estar rondant i al final vam trobar un bar bastant fashion, un lloc que a Barcelona no entrar’iem ni p’atr’as! Per`o al final va sortir b’e la jugada. Era m’es car (com un bar normal de Barcelona), per`o et tractaven b’e i s’estava tranquil. Aix`o s’i, la m’usica tampoc era gaire atractiva, excepte una de Chemical que van posar per error. I en una pantalla, una pel.l’icula cutre francesa, Los visitantes. :o

Despr’es cap a l’alberg, un altre cop amb taxi. Que per cert, no et donen canvi. Si s’on 7 i dones un bitllet de 10, assumeixen que els pagues 10.

A veure com surt el dia avui…

Comments (3)

Permalink

Carregador USB per a cotxe

M’he comprat un carregador per al mp3, que es connecta a la corrent i a l’entrada USB del bitxo.

El cas és que només el venien en un pack amb un carregador també USB, però per a cotxe. Jo aquest no el faré servir, així que pregunto… a algú li interessa? Envieu-me un mail si el voleu.

Comments (0)

Permalink