Dr. Fu

Recupero el blog. No em faig cap propòsit d’escriure-hi gaire, perquè s’apropen temps d’estar molt enfeinat. Si puc ja escriure alguna cosa sobre llibres llegits o pel·lícules vistes, quan em vingui de gust.

Del que no trobareu més entrades en principi és sobre música. He decidit  obrir un blog separat per a aquest tema, Soroll.

M’he llegit “Los Chesterton”, una biografia dels germans Gilbert K. i Cecil Chesterton, escriptors i periodistes de principis del segle XX, escrit per la dona de Cecil, també ella periodista. Sóc fan de G. K. Chesterton i els seus llibres, que sempre juguen amb dobles sentits i paradoxes. Del que he llegit recomano per exemple L’home que fou dijous o El club de los negocios raros.

El llibre unes quantes anècdotes que estan bé i alguna idea dóna que t’ajuda a entendre el que van escriure, però tampoc és molt interessant. El que és espectacular és la quantitat d’errades que trobes al text. Pràcticament no hi ha pàgina sense alguna traducció literal o error tipogràfic (s’ha de dir que com a mínim faltes d’ortografia no n’hi ha). Alguna tan espectacular com “Fleet Estreet”, que només apareix un cop escrit d’aquesta manera, però amb l’agreujant que és just en el títol d’un capítol, amb una font de lletra de 40 pt.

Això sí, les meves dues errades preferides són “Había machos y muy variados barriles” y “En ese bar se corría muy bien”. Quin fart de riure. :p

Tradueix Miguel Rivera i publica Editorial Renacimiento. Quins paios…