Dr. Fu

La goma laca és una espècie de resina que s’obté d’un cuc del sud-est asiàtic, i s’usa actualment principalment per fabricar vernissos, però a principis del segle XX era el material amb què es gravaven els discos, fins que va ser substituït pel vinil.

En anglès, goma laca es diu Shellac. I aquest és el nom que té la banda formada per Steve Albini, Bob Weston i Todd Trainer, tot i que a vegades es fan dir Shellac of North America, per si un cas algun dia surt una altra banda que es digui Shellac a alguna altra banda del món, imagino.

Com sonen? Emprenyats (però al mateix temps freds i calculadors, com traient la ràbia de dins després d’haver-se-la guardat molt de temps, això sí, sense perdre mai el control ), insistents (repetint una vegada i una altra patrons mínims durant la cançó), un so molt directe…

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=xb5W9Zl_7aQ]

No és música que entri fàcil, està clar. Però si una cosa està clara és que sonen exactament com volen. El sr. Albini treballa principalment d’enginyer de so, ha enregistrat discos a cascoporro, entre 1500 i 2000 es calcula, algun d’ells molt influent (Pixies, Nirvana, etc). I al sr. Weston també li va el tema (també és membre de la re-encarnació dels Mission of Burma, dels que un altre dia parlaré).

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=o-pZdxVdBew]

Per produir aquest so, Bob Weston s’encarrega de la massa, Steve Albini de la velocitat i Todd Trainer del temps, segons els crèdits del seu primer LP, At Action Park (hi ha 3 singles anteriors amb material que no surt als LPs). Editen tot el seu material en Vinil i en CD, i el disseny dels discos (com a mínim dels dos que tinc) és atípic.

Com atípiques són les lletres de les cançons (a New Number Order proposen un nou ordre pels nombres naturals, per fer les coses més interessants, a Prayer to God el sr. Albini prega que Déu fulmini els dos paios que té al costat, etc.)

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=zxOoJWy1NDs] (Vídeo no oficial).

Estaran al Primavera Sound presentant el seu últim disc (Excellent Italian Greyhound), i a aquests paios tampoc no me’ls penso perdre.

Recupero el blog. No em faig cap propòsit d’escriure-hi gaire, perquè s’apropen temps d’estar molt enfeinat. Si puc ja escriure alguna cosa sobre llibres llegits o pel·lícules vistes, quan em vingui de gust.

Del que no trobareu més entrades en principi és sobre música. He decidit  obrir un blog separat per a aquest tema, Soroll.

M’he llegit “Los Chesterton”, una biografia dels germans Gilbert K. i Cecil Chesterton, escriptors i periodistes de principis del segle XX, escrit per la dona de Cecil, també ella periodista. Sóc fan de G. K. Chesterton i els seus llibres, que sempre juguen amb dobles sentits i paradoxes. Del que he llegit recomano per exemple L’home que fou dijous o El club de los negocios raros.

El llibre unes quantes anècdotes que estan bé i alguna idea dóna que t’ajuda a entendre el que van escriure, però tampoc és molt interessant. El que és espectacular és la quantitat d’errades que trobes al text. Pràcticament no hi ha pàgina sense alguna traducció literal o error tipogràfic (s’ha de dir que com a mínim faltes d’ortografia no n’hi ha). Alguna tan espectacular com “Fleet Estreet”, que només apareix un cop escrit d’aquesta manera, però amb l’agreujant que és just en el títol d’un capítol, amb una font de lletra de 40 pt.

Això sí, les meves dues errades preferides són “Había machos y muy variados barriles” y “En ese bar se corría muy bien”. Quin fart de riure. :p

Tradueix Miguel Rivera i publica Editorial Renacimiento. Quins paios…

Les Savy Fav és un dels grups que no em vull perdre al proper mes de maig, al festival Primavera Sound. Tot i que no els coneixia abans de que sortís el seu nom a la primera tanda de confirmacions. I és que per una banda he escoltat el seus dos últims discos (Let’s stay friends i Inches) i m’han agradat molt. I per l’altra, he vist algun vídeo dels seus concerts, i són tot un espectacle. El cantant és un showman amb totes les lletres. Un exemple:

[youtube=http://es.youtube.com/watch?v=cNNxx6HzURY]

El paio està com una cabra, així que la diversió sembla garantida. Un altre exemple.

Let’s Stay Friends és el seu darrer disc i m’agrada bastant. Una cançó d’aquest disc on estan més tranquilets és Brace Yourself, i té videoclip.

[youtube=http://es.youtube.com/watch?v=fwv-sGRThLM]

Inches és el disc anterior, i recopila 9 singles (de 7 polzades, inches, d’aquí ve el nom) que havien publicat en 9 discogràfiques diferents durant 9 anys (des del 1995, any de formació de Les Savy Fav fins el 2004, quan va sortir el disc). I (segons diuen), tenien tot això pensat des del primer dia. I a sobre les cançons estan molt bé! Un bon punt per introduir-se a la música d’aquest grup i veure com ha anat evolucionant.