Bones!
Estic viu. 
He anat a Berlin, i ha estat fantàstic.
Continuo (molt) enfeinat amb el doctorat. M’han rebutjat un article. 
Aquí escric poc, però sí aconsegueixo llegir. Al “Kafka a la platja” de Haruki Murakami li queden unes 20 pàgines de res. Coses destacables: “Los príncipes valientes” de Javier Pérez Andújar, “El hospital de la transfiguración” de Stanislaw Lem o “Hotel Savoy” de Joseph Roth. Si trobo temps, ja detallaré més. I si no, no.
Hop!
Marc | 07-Ago-08 at 4:59 pm | Permalink
ostres, t’han rebutjat l’article? Joder.. i ara que? Continues amb el mateix?
Dr. Fu | 07-Ago-08 at 8:02 pm | Permalink
Home, no canviaré ara la tesi!
Canviarem/millorarem l’explicació del que fem, i intentarem atacar els punts febles que ens han dit… A veure.
Eli | 08-Ago-08 at 11:24 am | Permalink
Per fi novetats al blog, estava molt avorrida jo sense poder llegir-te
Anims amb la tesi i els articles!
Vaig a investigar per aquí internet de que van els llibres que dius..
Dr. Fu | 09-Ago-08 at 11:00 am | Permalink
Sí, aquest blog ha deixat de ser la millor manera d’estar al dia sobre el que faig i em passa. :p
Dr. Fu | 09-Ago-08 at 1:31 pm | Permalink
Sobre els llibres: ara mateix és que, excepte el Murakami, no els tinc al costat, i no puc fer un comentari en condicions. I el de Murakami encara haig de deixar madurar les impressions que m’han quedat de la lectura, però:
*Recomano entusiàsticament “Los príncipes valientes”, llibre d’autor poc-mediàtic (col·laborava al Saló de lectura de BTV
). Parla de la infància de l’autor en un barri obrer al costat del riu Besós. I parla també de la lectura, dels còmics, de Colombo, de les diferències entre l’Àrtic i l’Antàrtic. Un llibre que comença amb la cita “La muerte muriendo y el río riendo” no pot ser dolent. 
*El del Lem està també molt bé, però compte que no és ciència-ficció. El primer llibre que va escriure, tot i que no va passar la censura soviètica i no es va publicar fins més tard. Un jove doctor que entra a treballar a un psiquiàtric, al poc d’envair Polònia els alemanys.
*Estic descobrint a Joseph Roth, austríac, exiliat a París amb la pujada al poder dels nazis (i mort poc després). Aquest llibre (i La leyenda del santo bebedor, que també recomano) és molt curt. Un ex-soldat, ex-presoner a Rússia, que passa un temporada a un hotel d’una ciutat del centre d’Europa. Arrelament i desarrelament del protagonista, la diferència i lluita entre classes al descobert en aquest hotel.