Skip to content

7 d’agost

Bones!

Estic viu. :D

He anat a Berlin, i ha estat fantàstic. :D

Continuo (molt) enfeinat amb el doctorat. M’han rebutjat un article. :(

Aquí escric poc, però sí aconsegueixo llegir. Al “Kafka a la platja” de Haruki Murakami li queden unes 20 pàgines de res. Coses destacables: “Los príncipes valientes” de Javier Pérez Andújar, “El hospital de la transfiguración” de Stanislaw Lem o “Hotel Savoy” de Joseph Roth. Si trobo temps, ja detallaré més. I si no, no.

Hop!

{ 5 } Comments

  1. Marc | 07.08.2008 at 4:59 pm | Permalink

    ostres, t’han rebutjat l’article? Joder.. i ara que? Continues amb el mateix?

  2. Dr. Fu | 07.08.2008 at 8:02 pm | Permalink

    Home, no canviaré ara la tesi!

    Canviarem/millorarem l’explicació del que fem, i intentarem atacar els punts febles que ens han dit… A veure.

  3. Eli | 08.08.2008 at 11:24 am | Permalink

    Per fi novetats al blog, estava molt avorrida jo sense poder llegir-te :D
    Anims amb la tesi i els articles!
    Vaig a investigar per aquí internet de que van els llibres que dius..

  4. Dr. Fu | 09.08.2008 at 11:00 am | Permalink

    Sí, aquest blog ha deixat de ser la millor manera d’estar al dia sobre el que faig i em passa. :p

  5. Dr. Fu | 09.08.2008 at 1:31 pm | Permalink

    Sobre els llibres: ara mateix és que, excepte el Murakami, no els tinc al costat, i no puc fer un comentari en condicions. I el de Murakami encara haig de deixar madurar les impressions que m’han quedat de la lectura, però:

    *Recomano entusiàsticament “Los príncipes valientes”, llibre d’autor poc-mediàtic (col·laborava al Saló de lectura de BTV :P ). Parla de la infància de l’autor en un barri obrer al costat del riu Besós. I parla també de la lectura, dels còmics, de Colombo, de les diferències entre l’Àrtic i l’Antàrtic. Un llibre que comença amb la cita “La muerte muriendo y el río riendo” no pot ser dolent. :D

    *El del Lem està també molt bé, però compte que no és ciència-ficció. El primer llibre que va escriure, tot i que no va passar la censura soviètica i no es va publicar fins més tard. Un jove doctor que entra a treballar a un psiquiàtric, al poc d’envair Polònia els alemanys.

    *Estic descobrint a Joseph Roth, austríac, exiliat a París amb la pujada al poder dels nazis (i mort poc després). Aquest llibre (i La leyenda del santo bebedor, que també recomano) és molt curt. Un ex-soldat, ex-presoner a Rússia, que passa un temporada a un hotel d’una ciutat del centre d’Europa. Arrelament i desarrelament del protagonista, la diferència i lluita entre classes al descobert en aquest hotel.

Post a Comment

Your email is never published nor shared.