*Recomano entusiàsticament “Los príncipes valientes”, llibre d’autor poc-mediàtic (col·laborava al Saló de lectura de BTV ). Parla de la infància de l’autor en un barri obrer al costat del riu Besós. I parla també de la lectura, dels còmics, de Colombo, de les diferències entre l’Àrtic i l’Antàrtic. Un llibre que comença amb la cita “La muerte muriendo y el río riendo” no pot ser dolent.

*El del Lem està també molt bé, però compte que no és ciència-ficció. El primer llibre que va escriure, tot i que no va passar la censura soviètica i no es va publicar fins més tard. Un jove doctor que entra a treballar a un psiquiàtric, al poc d’envair Polònia els alemanys.

*Estic descobrint a Joseph Roth, austríac, exiliat a París amb la pujada al poder dels nazis (i mort poc després). Aquest llibre (i La leyenda del santo bebedor, que també recomano) és molt curt. Un ex-soldat, ex-presoner a Rússia, que passa un temporada a un hotel d’una ciutat del centre d’Europa. Arrelament i desarrelament del protagonista, la diferència i lluita entre classes al descobert en aquest hotel.

Canviarem/millorarem l’explicació del que fem, i intentarem atacar els punts febles que ens han dit… A veure.