Primer, avisar que, fora d’internet, encara no sóc doctor. Només doctorand. Però a alguns amics els agrada dir-me així. Tampoc em dic Fu, segons el meu document d’identitat, però massa gent em coneix per aquest nom, així que toca dir-se així. I no ens enganyem: m’agrada com sona Dr. Fu. 
En aquest blog vull parlar principalment d’allò que faig en el meu temps lliure: la música que escolto, els llibres que llegeixo, les pel·lícules que veig. O que vull escoltar, llegir, veure. Que són sempre menys del que m’agradaria, però segurament més del que seria recomanable per a que el meu doctorat avanci al ritme que s’espera. Els meus gustos són molt dispersos (i variables), massa i tot, així que a vegades penso que m’agrada tot i no tinc criteri. Però algunes paraules claus són, a la literatura, Chesterton, Camilleri, Montalbán, Eco, Lovecraft, Lem o Bolaño. Al cinema, els meus grans referents són Scorsese, Wilder i Hitchcock, i en un segon nivell, Coppola, Gilliam o Tarantino. I pel que fa a la música, Dream Theater, Sepultura, Pink Floyd o Metallica (entre d’altres) serien els meus grups “de sempre”, però fa algun temps que han perdut força davant Daft Punk, Sonic Youth, Moby, The Pixies o Chemical Brothers. Si en algun aspecte estic actualment més inestable, és en els meus gustos musicals. Ja veurem com acaba això… si acaba.
També m’agradaria escriure el que penso sobre temes d’actualitat, sobre política, sobre temes personals. Però com per escriure aquestes entrades necessitaré normalment més temps, ara per ara no sovintejaran. Però us regalo unes poques paraules clau: ateu practicant, d’esquerres no practicant (amb manca de referentsactualment), no nacionalista, antimilitarista, indecís i tossut. Molt tossut.
Pels seus actes els coneixeràs, que diuen. Aixi que si voleu saber realment qui és el Dr. Fu, visiteu-me i llegiu el que escrigui.
—
Contacte (correu i jabber): oscar@doctorfu.info
