Dr. Fu

Dissabte vaig anar a veure el concert dels Stereolab, al Razzmatazz i m’ho vaig passar molt bé. No em va donar temps a anar a veure als teloners, The Week That Was. Al principi el so deixava bastant que desitjar (no es distingia res, sonava junt i brut, la veu estava molt alta i el xilòfon no se sentia gens), però ho van anar arreglant (excepte la guitarra, que tot el concert estava molt apagada). Llàstima perquè van començar forts, amb Percolator (una de les que més m’agraden), però no hi vaig acabar d’entrar per culpa d’això. Però deixant de banda això, jo crec que van estar molt bé… jugant amb els temes, fent variacions i recreant-se amb algunes parts.

Van tocar unes quantes cançons de l’últim, i entremig clàssics. Molt ben lligat tot. Al last.fm han penjat el setlist, el copio aquí:

• PERCOLATOR
• NEON BEANBAG
• EYE OF THE VOLCANO
• MOUNTAIN
• CHEMICAL CHORDS
• SELF PORTRAIT “WITH ELECTRIC BRAIN”
• PING PONG
• VALLEY HI
• LO BOOB OSCILLATOR
• ECSTATIC STATIC
• 2 FINGER SYMPHONY
• DOUBLE ROCKER
• SILVER SANDS
• FRENCH DISCO
• CYBELLE’S REVERIE

———

• BUMP!
• EMERGENCY KISSES
• STOMACH WORM

(copiat de http://www.last.fm/event/768946/reviews).

La primera part, tancant amb French Disco i Cybelle’s Reverie que vaig disfrutar com un cosaco, ja em va deixar més que satisfet. Així el bis, tot i que se sabia que tornarien, va ser un extra (de molta qualitat)…. que ja està bé de grups que guarden tot pels bisos. També haig de reconèixer que no sóc cap expert en la seva discografia… Vist com m’ho vaig passar, em posaré a la feina i els escoltaré més a fons.

He trobat un vídeo de Ping Pong:

Per acabar, només comentar que no entenc com hi ha gent que es deixa la pasta en l’entrada d’un concert per després posar-se fins al cul de cosa fina i no saber ni què fa ni com es diu ni on està… Misteris de la vida.

Sí, estic viu (que no és poca cosa!) però estic fent la tesi… així que el temps disponible per escriure aquí s’apropa a 0. A més, quan et passes 14 o 15 hores al dia fent feina davant de la pantalla, no et queden ni ganes per estar-hi més estona, ni ulls per fer-ho. Com que també s’ha reduït considerablement la meva vida social i la poca-feina, així que poques coses puc comentar i recomanar aquí. Tot i que intento anar fent cosetes per no tornar-me boig!

Per exemple, demà m’agafo la tarda i la nit lliures, i aniré al teatre (Volem anar al Tibidabo, dels Flyhard però no del Casanoves) i al concert de Stereolab al Razzmatazz. Aquesta setmana estic que em surto, perquè aquest dilluns… vaig anar al cine! Vaig veure Gadjo dilo (El extrangero loco) a l’Institut Francès per un parell d’euros, dins de la retrospectiva (m’agrada aquesta paraula) del Tony Gatlif al festival l’Alternativa. Una pel·lícula sobre un jove francès que, a l’estil Alan Lomax, viatja per Rumania buscant músics gitanos… sense parlar ni una paraula ni de rumanès ni de gitano! Sort té del llenguatge universal del vodka…

He llegit algun llibre, aprofitant viatges en metro, mentre dino, i abans d’anar a dormir. Vaig explorant el món de Joseph Roth (ja l’he esmentat algun cop): Job, Huida sin fin i La tela de araña han caigut en els últims mesos. Però encara em queden molts llibres seus per llegir. De la biblioteca vaig agafar la Novela de Genji, un clàssic japonès del s. X. Porto 400 pàgines (en 2 mesos), un quart del llibre… i ara que estava pensant en abandonar es comença a posar interessant! Al Mercat de St. Antoni vaig comprar, completament a bollo, A ulls clucs de Gianrico Carofiglio… I ha sortit bastant bé! Buscaré més d’aquest autor…

Amb una mica de sort tornaré a escriure aquí aquest any! Per si un cas… bon any nou a tothom! :p

PS: Algú vol entrades de la filmoteca

Ahir vaig anar al cine, als Aribau, a veure Gonzo al festival In-Edit.

Un documental sobre el Hunter S. Thompson, l’inventor del periodisme gonzo, i un perla del 15, que anava fins al límit, i el passava. Si heu llegit o vist Fear and Loathing in Las Vegas ja sabeu de què parlo.

La seva candidatura a Sheriff d’Aspen, el seguiment de les campanyes electorals (inventant-se rumors sobre addicions dels candidats!) i unes quantes bogeries subversives més.

Molt recomanable. La tornen a fer demà diumenge a les 18:15.

Avui al Sputnik passen un documental sobre Wilco, en dues parts (la segona, dijous vinent). L’hora no és gaire bona si s’ha de matinar (23:55), però és l’hora que estic arribant a casa per sopar aquests dies…

El documental va del procés de grabació del Yankee Hotel Foxtrot, el disc que més m’agrada d’ells, junt amb Summerteeth. Si no veieu el documental, com a mínim escolteu el disc, va!

Bonus: La programació completa (amb horaris i tot) de l’In-Edit.

PS: Llegiu el títol de l’entrada com si el cridés el Pedro Picapiedra.