Dr. Fu

Més avisos, aquests de concerts:

• Els No Age venen a la 2 de l’Apolo! Algun dia hauria de parlar amb més calma d’ells, però tenen dos discos (Weirdo Rippers i Nouns), són només dos paios (guitarra i bateria) i fan noise… si obvieu el soroll (o si us agraeda, com a mi :p ), trobareu cançons boníssimes. El 25 d’octubre, per 13€, o gratis amb el carnet del Primavera Sound. No hi faltaré!
• La leyenda de Los Planetas, a l’Auditori. Grups influits pels Planetas toquen versions… Pot ser un xurro o molar molt. No sé si m’arriscaré, per 23€ que val la broma. El dia 15.
• El dia 18 es pot escollir entre ballar amb Mendetz i els finalistes d’un concurs de bandes novells per 5€ al Razz 2, pagar 30€ per veure un clàssic de la tralla com els Prodigy (hi ha descompte si ets de Movistar), o veure un grup contundent (vaig veure un tros de concert al Primavera 07 i estaven molt bé!) com els Lisabö a l’Apolo per 12€.
• Disfrutaré com un boig dels Ladytron el 27 a l’Apolo, 24€ molt ben invertits. Acaben de treure un disc, Velocifero, i estic enganxadíssim! Si no els coneixeu, escolteu-los!
• Ha començat ja el LEM, festival de música inclassificable, i dura fins al 25 d’octubre. Jo recomano anar a bollo a alguna de les sessions, n’hi ha unes quantes gratis. Jo vaig fer-ho un cop fa anys i va ser una experiència memorable. El programa resumit i detallat.
• Un concert que només m’atreveixo a recomanar al Gerard. :p El dia 28, a la 2 de l’Apolo, Silver Mt. Zion, banda de post-rock amb components de Godspeed You! Black Emperor. 15€ anticipada.

M’han reclamat que avisi de les coses que vaig i que puguin ser interessants (?) més de 2 dies abans de que s’acabin o les facin. :p

Així que us aviso que fan el festival In-Edit, de cinema documental musical. Del 23 d’octubre al 3 de novembre. Com veieu, teniu temps de sobre per planificar-vos.

Les pel·lícules que més m’interessen?

• GONZO: THE LIFE & WORK OF DR. HUNTER S. THOMPSON, d’Alex Gibney, 2008. Un documental sobre l’inventor del periodisme Gonzo, autor de “Miedo y asco en Las Vegas”. Paio interessant sens dubte.
• JOY DIVISION, de Grant Gee, 2007. Com 24 hour party people, però documental. :p
• PETE SEEGER: THE POWER OF SONG, de Jim Brown, 2007. Un dels pares del Bob Dylan. Tinc pendent escoltar-lo, però em crida l’atenció.
• Hi ha un sobre el Berlin de Lou Reed, Nacho Vegas, Public Enemy… i segons la butxaca també un dels Einstürzende Neubauten, que suposo deu ser aquest i un dels Low (aquest?).
  

The Deer Hunter és una pel·lícula del 1979 del director Michael Cimino, protagonitzada pel Robert de Niro. Està al top 250 del IMDB. La van traduir com El cazador.

Deerhunter és un grup d’Atlanta que està a punt de treure el seu tercer disc, Microcastles. No és a les tendes, encara que ja fa setmanes que corre per la xarxa, tot i que en aquest cas no cal buscar molt llunt per saber d’on s’ha filtrat: Bradford Cox ha explicat al seu blog que es va liar amb les opcions de la web on tenia els arxius i els va fer públics. :p Això sí, demana que, si ens l’hem baixat i ens ho podem permetre, que ens comprem l’àlbum igualment.

El primer àlbum no l’he escoltat. El segon, Cryptograms, és molt bo. L’últim, Microcastles, és millor. Entre aquests dos àlbums també van treure l’EP Fluorescent Grey.

L’estil? Ells en diuen ambient/garage/punk. I no es mala descripció. Música que et va enbolcallant i creixent i, gairebé sense que et donis compte, s’ha transformat en una orgia de distorsió i ritmes repetitius que no pots evitar seguir. Bé, a vegades fan cançons més tranquiles, que tampoc estan gens malament.

De fet, el Bradford Cox té un projecte en solitari, Atlas Sound, on potser s’esvera tant, és música més delicada, sembla que l’atmosfera que crea es pugui trencar en qualsevol moment… però continua igual d’hipnòtic. Let the blind lead those who can see but cannot feel és el títol (boníssim) de l’últim disc (recomanable 100%). Al 2009 ha de sortir Logos, el nou àlbum. No para el paio. Per sort!

Els vaig veure fa gairebé un any al Primavera Club, quan estava flipant amb el Cryptograms, i em van entrar molt bé… l’Auditori del Fòrum em va semblar el lloc ideal per veure’ls. Llàstima no haver-los tornat a veure al maig, però coincidien amb Mission of Burma!

Un exemple del que vaig poder veure. (Li costa una mica començar, però després val la pena).

He fet marxa enrera i he abandonat el blog de Soroll, que tenia per a música. Amb el ritme de publicació que tinc, millor tenir-ho tot juntet, la veritat!

He recuperat les entrades que tenia allà, que ara formen part d’aquest blog (mantenint la data de publicació original, així que no surten a la primera pàgina):

Les Savy Fav Los Punsetes Shellac

Els tres parlen de grups que m’agraden molt. Si no vau llegir el que vaig escriure al seu dia… feu una ullada ara!