<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Dr. Fu &#187; Llibres</title>
	<atom:link href="http://www.doctorfu.info/blog/category/llibres/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.doctorfu.info/blog</link>
	<description>Menjaré sardines a Sardenya?</description>
	<lastBuildDate>Sat, 20 Jun 2009 20:03:10 +0000</lastBuildDate>
	<generator>http://wordpress.org/?v=2.8</generator>
	<language>en</language>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
			<item>
		<title>7 d&#8217;agost</title>
		<link>http://www.doctorfu.info/blog/2008/08/07/7-dagost/</link>
		<comments>http://www.doctorfu.info/blog/2008/08/07/7-dagost/#comments</comments>
		<pubDate>Thu, 07 Aug 2008 14:34:31 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Dr. Fu</dc:creator>
				<category><![CDATA[Altres]]></category>
		<category><![CDATA[E]]></category>
		<category><![CDATA[Llibres]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.doctorfu.info/blog/2008/08/07/7-dagost/</guid>
		<description><![CDATA[Bones!
Estic viu.  
He anat a Berlin, i ha estat fantàstic.  
Continuo (molt) enfeinat amb el doctorat. M&#8217;han rebutjat un article.  
Aquí escric poc, però sí aconsegueixo llegir.  Al &#8220;Kafka a la platja&#8221; de Haruki Murakami li queden unes 20 pàgines de res. Coses destacables: &#8220;Los príncipes valientes&#8221; de Javier Pérez Andújar, [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Bones!</p>
<p>Estic viu. <img src='http://www.doctorfu.info/blog/wp-includes/images/smilies/icon_biggrin.gif' alt=':D' class='wp-smiley' /> </p>
<p>He anat a Berlin, i ha estat fantàstic. <img src='http://www.doctorfu.info/blog/wp-includes/images/smilies/icon_biggrin.gif' alt=':D' class='wp-smiley' /> </p>
<p>Continuo (molt) enfeinat amb el doctorat. M&#8217;han rebutjat un article. <img src='http://www.doctorfu.info/blog/wp-includes/images/smilies/icon_sad.gif' alt=':(' class='wp-smiley' /> </p>
<p>Aquí escric poc, però sí aconsegueixo llegir.  Al &#8220;Kafka a la platja&#8221; de Haruki Murakami li queden unes 20 pàgines de res. Coses destacables: &#8220;Los príncipes valientes&#8221; de Javier Pérez Andújar, &#8220;El hospital de la transfiguración&#8221; de Stanislaw Lem o &#8220;Hotel Savoy&#8221; de Joseph Roth. Si trobo temps, ja detallaré més. I si no, no.</p>
<p>Hop!</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.doctorfu.info/blog/2008/08/07/7-dagost/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>5</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Lectures europees</title>
		<link>http://www.doctorfu.info/blog/2008/04/13/lectures-europees/</link>
		<comments>http://www.doctorfu.info/blog/2008/04/13/lectures-europees/#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 13 Apr 2008 11:55:26 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Dr. Fu</dc:creator>
				<category><![CDATA[Llibres]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.doctorfu.info/blog/2008/04/13/lectures-europees/</guid>
		<description><![CDATA[Si us agrada llegir, us pot fer gràcia participar en aquest repte. Consisteix en llegir, durant el 2008, un llibre per a cada estat membre de la unió europea. La relació pot ser que l&#8217;autor hagi nascut allà, que ocorri la trama en un ciutat del país, etc. No cal que siguin llibres de ficció, [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Si us agrada llegir, us pot fer gràcia participar en aquest <a href="http://www.meribelgica.com/reto2008/index.php">repte</a>. Consisteix en llegir, durant el 2008, un llibre per a cada estat membre de la unió europea. La relació pot ser que l&#8217;autor hagi nascut allà, que ocorri la trama en un ciutat del país, etc. No cal que siguin llibres de ficció, una història de Luxemburg també compta. <img src='http://www.doctorfu.info/blog/wp-includes/images/smilies/icon_wink.gif' alt=';)' class='wp-smiley' /> </p>
<p>No guanyareu res, però segurament descobrireu nous autors.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.doctorfu.info/blog/2008/04/13/lectures-europees/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Els Chestertons</title>
		<link>http://www.doctorfu.info/blog/2008/03/24/els-chestertons/</link>
		<comments>http://www.doctorfu.info/blog/2008/03/24/els-chestertons/#comments</comments>
		<pubDate>Mon, 24 Mar 2008 19:20:51 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Dr. Fu</dc:creator>
				<category><![CDATA[Llibres]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.doctorfu.info/blog/2008/03/24/els-chestertons/</guid>
		<description><![CDATA[M&#8217;he llegit &#8220;Los Chesterton&#8221;, una biografia dels germans Gilbert K. i Cecil Chesterton, escriptors i periodistes de principis del segle XX, escrit per la dona de Cecil, també ella periodista. Sóc fan de G. K. Chesterton i els seus llibres, que sempre juguen amb dobles sentits i paradoxes. Del que he llegit recomano per exemple [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>M&#8217;he llegit &#8220;Los Chesterton&#8221;, una biografia dels germans <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/G._K._Chesterton">Gilbert K</a>. i <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Cecil_Chesterton">Cecil Chesterton</a>, escriptors i periodistes de principis del segle XX, escrit per la dona de Cecil, també ella periodista. Sóc fan de G. K. Chesterton i els seus llibres, que sempre juguen amb dobles sentits i paradoxes. Del que he llegit recomano per exemple <em>L&#8217;home que fou dijous</em> o <em>El club de los negocios raros</em>.</p>
<p>El llibre unes quantes anècdotes que estan bé i alguna idea dóna que t&#8217;ajuda a entendre el que van escriure, però tampoc és molt interessant. El que és espectacular és la quantitat d&#8217;errades que trobes al text. Pràcticament no hi ha pàgina sense alguna traducció literal o error tipogràfic (s&#8217;ha de dir que com a mínim faltes d&#8217;ortografia no n&#8217;hi ha). Alguna tan espectacular com &#8220;Fleet Estreet&#8221;, que només apareix un cop escrit d&#8217;aquesta manera, però amb l&#8217;agreujant que és just en el títol d&#8217;un capítol, amb una font de lletra de 40 pt.</p>
<p>Això sí, les meves dues errades preferides són &#8220;Había machos y muy variados barriles&#8221; y &#8220;En ese bar se corría muy bien&#8221;. Quin fart de riure. :p</p>
<p>Tradueix Miguel Rivera i publica Editorial Renacimiento. Quins paios&#8230;</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.doctorfu.info/blog/2008/03/24/els-chestertons/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Més Cioran</title>
		<link>http://www.doctorfu.info/blog/2007/09/06/mes-cioran/</link>
		<comments>http://www.doctorfu.info/blog/2007/09/06/mes-cioran/#comments</comments>
		<pubDate>Wed, 05 Sep 2007 22:10:03 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Dr. Fu</dc:creator>
				<category><![CDATA[Llibres]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.doctorfu.info/blog/2007/09/06/mes-cioran/</guid>
		<description><![CDATA[Continuo amb el llibre (Breviario de podredumbre, E. M. Cioran), el llibre continua igual de positiu. No em puc estar de copiar un altre capítol aquí.
La irrisión de una &#8220;nueva vida&#8221;
Clavados a nosotros mismos, carecemos de la facultad de apartarnos del camino inscrito en la inanidad de nuestra desesperación. ¿Exceptuarnos de la vida porque no [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Continuo amb el llibre (Breviario de podredumbre, E. M. Cioran), el llibre continua igual de positiu. No em puc estar de copiar un altre capítol aquí.</p>
<p>La irrisión de una &#8220;nueva vida&#8221;</p>
<p>Clavados a nosotros mismos, carecemos de la facultad de apartarnos del camino inscrito en la inanidad de nuestra desesperación. ¿Exceptuarnos de la vida porque no constituye nuestro elemento? Nadie expide certificados de inexistencia. Nos vemos obligados a perseverar en la respiración, a sentir el aire quemar nuestros labios, a acumular pesares en el corazón de una realidad que no hemos deseado y renunciar a dar una explicación al Mal que cultiva nuestra perdición. Cuando cada momento del tiempo se precipita sobre nosotros como un puñal y nuestra carne, instigada por los deseos, rehúsa petrificarse, ¿cómo afrontar un solo instante añadido a nuestra suerte? ¿Con ayuda de qué artificios encontraríamos la fuerza de ilusión suficiente para ir en busca de otra vida, de una vida nueva?</p>
<p>Y es que todos los hombres que lanzan una mirada sobre sus ruinas pasadas se imaginan -para evitar las ruinas futuras- que está en su mano iniciar otra vez algo radicalmente nuevo. Se hacen una promesa solemne y esperan un milagro que les sacaría de ese abismo mediocre en el que el destino les ha hundido. Pero nada sucede. Todos continúan siendo los mismos, modificados únicamente por la acentuación de esa tendencia a decaer que es su distintivo. No vemos en torno a nosotros sino inspiraciones y ardores degradados: todo hombre lo promete todo, pero todo hombre vive para conocer la fragilidad de su destello y la falta de genialidad de la vida. La autenticidad de una existencia consiste en su propia ruina. El florecimiento de nuestro porvenir: camino de apariencia gloriosa y que conduce a un fracaso; la realización de nuestros dones: camuflaje de nuestra gangrena&#8230; Bajo el sol triunfa una primavera de carroñas. La Belleza misma no es más que la muerte pavoneándose en los capullos&#8230;</p>
<p>No he conocido ninguna &#8220;nueva&#8221; vida que no fuese ilusoria y estuviese amenazada en sus raíces. He visto a cada hombre avanzar en el tiempo para aislarse en una rumia angustiada y recaer en sí mismo, a guisa de renovación, la mueca imprevista de sus propias esperanzas.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.doctorfu.info/blog/2007/09/06/mes-cioran/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
	</channel>
</rss>
